Us deixo un escrit de la psicòloga municipal Vanessa Olmos, que trobo molt interessant sobre els limits en els nens i nenes.
Espero que el trobeu interessant, podeu dir la vostra opinió quan el llegiu.
Pares,
només us escric quatre línies, per solucionar algunes coses que m’inquieten i, que sense que vosaltres us adoneu, em fan més difícil el creixement, com a nena i com a persona.
No us enfadeu, ho faig pel vostre bé, i pel meu.
- Deixeu que faci sola les coses, encara que tardi més temps. Si sempre me les feu vosaltres, no aprendré
- No canvieu gaire sovint d’opinió sobre allò que he de fer, això em desorienta
- No em compareu amb els altres nens, això fa mal
- Corregiu-me si m’equivoco, però feliciteu-me quan encerti
- Heu de complir les promeses que em feu, però també els càstigs
- No em maneu gaire, demaneu-me les coses. M’agrada quan em dieu “si us plau”
- No em doneu tot allò que us demano, la majoria de coses no les necessito, però jo encara no ho sé triar
- No m’escridasseu; m’esteu ensenyant que jo faci el mateix
- Si vosaltres esteu equivocats, ho heu d’admetre; així aprendré a admetre els meus errors
Pares, a l’escola m’ensenyen, però el temps que passo amb vosaltres és primordial, i és feina vostra inculcar-me valors i limitar-me la conducta. Jo, al cap i a la fi, sóc una nena, sou vosaltres els que m’heu d’educar.
No us enfadeu, ho faig pel vostre bé, i pel meu.
- Deixeu que faci sola les coses, encara que tardi més temps. Si sempre me les feu vosaltres, no aprendré
- No canvieu gaire sovint d’opinió sobre allò que he de fer, això em desorienta
- No em compareu amb els altres nens, això fa mal
- Corregiu-me si m’equivoco, però feliciteu-me quan encerti
- Heu de complir les promeses que em feu, però també els càstigs
- No em maneu gaire, demaneu-me les coses. M’agrada quan em dieu “si us plau”
- No em doneu tot allò que us demano, la majoria de coses no les necessito, però jo encara no ho sé triar
- No m’escridasseu; m’esteu ensenyant que jo faci el mateix
- Si vosaltres esteu equivocats, ho heu d’admetre; així aprendré a admetre els meus errors
Pares, a l’escola m’ensenyen, però el temps que passo amb vosaltres és primordial, i és feina vostra inculcar-me valors i limitar-me la conducta. Jo, al cap i a la fi, sóc una nena, sou vosaltres els que m’heu d’educar.
PER QUÈ SERVEIXEN ELS LÍMITS?
Perquè són primordials en l’educació i en l’ensenyament.
Perquè són primordials en l’educació i en l’ensenyament.
Si hi ha uns límits ben definits, es donarà la possibilitat d’elecció i que el nen pugui fer la pròpia tria, dins d’uns paràmetres marcats. Això potenciarà també situacions d’èxit i un avenç en la seva autonomia i individualitat.
El límits també ajuden a la resolució de conflictes, donant a l’infant l’oportunitat de pensar, de prendre la iniciativa i de buscar solucions. Cal ajudar a l’infant a resoldre les situacions amb les que es pot trobar en el dia a dia i buscar les solucions que més amparen a ell i a l’igual. Permeten potenciar el respecte per ells mateixos i pels altres.
A la vegada, ajuden a protegir al nen o la nena de les seves pròpies dificultats per controlar els seus impulsos, i ajudar-los a evitar situacions que posin en risc la seguretat física i psíquica pròpia i dels altres.
El límits també ajuden a la resolució de conflictes, donant a l’infant l’oportunitat de pensar, de prendre la iniciativa i de buscar solucions. Cal ajudar a l’infant a resoldre les situacions amb les que es pot trobar en el dia a dia i buscar les solucions que més amparen a ell i a l’igual. Permeten potenciar el respecte per ells mateixos i pels altres.
A la vegada, ajuden a protegir al nen o la nena de les seves pròpies dificultats per controlar els seus impulsos, i ajudar-los a evitar situacions que posin en risc la seguretat física i psíquica pròpia i dels altres.
Així que a la pregunta si els límits són necessaris, la resposta és un rotund sí. I són necessaris tant pels pares com pels infants. Donar uns límits clars, ferms i ben inculcats, ajuda a l’infant a no sentir-se perdut. A vegades, els adults confonem el “mal comportament” amb la falta de límits. Un nen, quan és petit, és tot impuls, acció i sentiment. No sap discernir allò que li serà beneficiós o allò que pot ser un perill. Necessita del suport de les persones adultes a causa del seu “no saber”, de la seva intolerància al desplaer i a la poca autonomia que encara té. Un nen, per norma, no es comporta malament, simplement, no coneix els límits per a la seva conducta.
Cal que algú l’acompanyi i li doni suport. I dic acompanyar, i donar suport, que està molt lluny de la disciplina fèrria o la por i també de la permissivitat o la sobreprotecció. Cal que s’ofereixin els mitjans adequats perquè l’infant es pugui desenvolupar per si mateix, sense fer un abús ni un desús dels límits.
Vanessa Olmos
