Hola! Aquí teniu la programació del mes de SETEMBRE 2016.
Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:
dijous, 1 de setembre del 2016
INICI TEMPORADA 2016/2017
Benvinguts a la temporada 2016/2017 dels cursets de Natació per a Nadons del Club Natació Caldes!
Benvolguts pares i mares;
Un any més us donem la benvinguda als Cursets de Natació per a Nadons del Club Natació Caldes tot agraint la confiança mostrada alhora d’inscriure-us en els nostres cursos.
Us fem arribar aquest mail per informar-vos dels horaris que tenim disponibles per aquesta temporada que comencem demà dia 2 de setembre de 2016.
De moment els dies i horaris que tenim oberts són els següents:
Divendres 17:25h
Divendres 18:10h
Dissabte 9:45h
Dissabte 10:30h
Dissabte 11:15h
Dissabte 12.00h
Dissabte 12:45h
En cas de que no hagueu reservat encara la plaça, us informo que ja es pot fer des del passat mes de juliol, i si ja ho vau fer, us recomano que feu un truc per confirmar que està tot correcte i que podeu començar els cursets amb normalitat :) .
Us rebem amb il·lusió, comptem amb vosaltres i agraïm la vostra confiança! Esperem que ens ho passem molt bé plegats!
Si teniu qualsevol dubte, estem a la vostra disposició:
Telèfon secretaria C.N.Caldes: 93.865.04.23
E-mail de contacte: nadonscncaldes@gmail.com
Atentament:
Cursets de Natació per a Nadons del Club Natació Caldes
diumenge, 22 de maig del 2016
La comunicación, gran aliada de la educación
Us faig arribar un enllaç d'un vídeo d'una
conferència de la ponència de Cristina Gutiérrez Lestón (Codirectora de
"La Granja") a l’esdeveniment educatiu més gran que es fa a Barcelona, Gestionando Hijos. Parlo de com podem convertir la
comunicació en la nostra aliada per educar i també de la sobreprotecció.
Explica com les paraules o els gestos es poden
convertir en grans aliats de l'educació dels fills. Educadora emocional i
codirectora de La Granja (granja escola de Sta. Maria de Palautordera) , on
utilitzen eines d'educació emocional de manera pràctica des de l'any 2006 amb
els 10.000 alumnes que passen cada any per les seves instal·lacions.
És molt molt interessant!
A la part de baix, hi ha més videos d'aquesta jornada, tots ells molt interessants.
Gemma i Anna
divendres, 29 d’abril del 2016
PROGRAMACIÓ MAIG 2016
Hola! Aquí teniu la programació del mes de MAIG 2016.
Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:
divendres, 8 d’abril del 2016
Educar sense cridar
Us penjo un article molt interessant que parla de l’educació sense
crits.
L’article està extret del suplement de CRIATURES del diari
ARA.CAT:
Com aconseguir criar infants segurs,
responsables i lliures sense haver de recórrer als crits.
De les nits en blanc o dels còlics sí que te’n
parlen abans de ser pare. De què fer perquè els teus fills siguin responsables,
crítics i solidaris, no. Tampoc de com aconseguir que col·laborin en les feines
de casa o de com evitar els crits. Sí, els crits. Perquè ningú vol alçar la veu
al seu fill, però la veritat és que acaba fent-ho. I no una vegada ni dues,
sinó moltes. Fins i tot la més tranquil·la de les persones, en algun moment, ha
perdut els nervis i ha cridat al seu fill. Perquè es vesteixi, perquè apagui la
tele, perquè reculli les seves joguines, perquè vagi a dormir. Però, senyors i
senyores, segons adverteixen els experts, amb els crits no s’educa. O més ben
dit: s’educa, però malament.
Encara que a molts els pugui semblar una
exageració, un crit és sinònim de violència, d’agressivitat. Cridem quan ens
enfadem, quan ens estressem, quan perdem la paciència i necessitem expulsar la
nostra ira i impotència d’alguna manera. I quan aquest tipus de conducta es
repeteix en el temps, no només enterboleix l’ambient familiar, sinó que també
danya l’autoestima de l’infant. Els nens petits, a diferència dels adults, no
disposen de la maduresa ni dels recursos necessaris per defensar-se dels crits
dels seus progenitors. Tampoc per interpretar-los. No pensen que el seu pare,
abans d’alçar-li la veu, li ha demanat quatre vegades que reculli les seves
joguines o que la seva mare està cansada i el que menys li ve de gust és
perseguir-lo perquè es posi en pijama. El que ells entenen, segons explica la
cofundadora, pedagoga i directora de continguts d’Edúkame, Cristina Garcia, és
que ho estan fent malament, que no valen, que els seus pares no els volen.
“Per a un nen el més important és el seu pare
i la seva mare, i necessita una bona atenció per part seva. Si els seus pares
els donen afecte i missatges positius, reforcen la seva autoestima. Però si li
criden constantment, el nen interpreta aquest crit com «No sóc bo»”, comenta
Garcia, que també parla de l’exemple que, com a pares, donem als nostres fills
quan alcem la veu. Perquè els progenitors, a més de ser font d’afecte i
seguretat per als infants, som un referent, un mirall en el qual emmirallar-se
i aprendre. Si nosaltres cridem perquè ens obeeixin i per fer que es compleixin
les normes, ells faran el mateix. Assumiran que l’única manera de fer valer les
seves opinions davant amics, companys de classe i familiars és alçar la veu,
reaccionar al que no els agrada de manera violenta. El que molts pares no saben
-potser perquè ningú els hi ha ensenyat-és que l’autoritat que es construeix a
cop de crit és molt feble. Els nens obeeixen per por, no perquè entenguin què
és el que s’ha de fer o què s’espera d’ells a cada moment.
Normes i criteris
Perquè els menors aprenguin a ser responsables
dels seus actes i a no dependre d’un crit per acatar les normes és necessari,
segons explica Garcia, que els seus pares els hagin explicat amb anterioritat
quines pautes han de seguir i quines conseqüències es desprenen del seu
incompliment. No es tracta d’elaborar una llista interminable de normes. Tampoc
d’imposar càstigs si no es respecten. La idea és que les directrius siguin
poques, clares i senzilles, que s’adaptin a l’edat de cada nen i que vagin
acompanyades d’una conseqüència que busqui revertir la situació, és a dir, que
el menor acati la norma. Una vegada marcades les pautes, els pares no hauran de
fer res. Només respectar la decisió dels seus fills i mantenir la calma.
“Quan li has dit quines pautes i quines
conseqüències hi ha, el nen ja sap què ha de fer, què s’espera d’ell. És una
manera d’ensenyar als nostres fills a ser responsables i autònoms. No es busca
obediència directa”, comenta Garcia.
Nens conseqüents
De la necessitat d’educar els nens en la
responsabilitat i en la llibertat també en parla la sociòloga, mediadora i
educadora Alba Castellví en el seu llibre Educar sense cridar (Angle
Editorial, 2016), un manual que pren el nom dels tallers que aquesta
professional imparteix a pares i mares de tot el país i que, com aquestes
sessions, busca bandejar els crits de la llar. Ho fa prenent com a exemple
situacions de la vida quotidiana, escenes que ens mostren conflictes del dia a
dia familiar i ens ajuden a donar-los solució. També recuperant un principi
bàsic i que molts, en la nostra faceta de pares, oblidem: no facis el que no
vols que et facin a tu.
I és que, per a l’autora d’ Educar sense
cridar, resulta de vital importància que els pares entenguin que grans i petits
no ens diferenciem en la forma en què volem i mereixem que ens tractin. Si a
nosaltres ens desagrada que ens alcin la veu, que ens donin ordres contínuament
i que no ens permetin decidir i equivocar-nos, hauríem d’evitar fer el mateix
amb els nens. Per això, a més de suprimir els crits, Castellví advoca per
transformar, sempre que sigui possible, les ordres en plantejaments que
impliquin una elecció. Amb aquesta mesura, no només acabarem amb el seguit de
“A menjar”, “Vesteix-te” o “A recollir” que llancem al llarg del dia, sinó que
donarem l’oportunitat als nostres fills de decidir entre dues propostes i
assumir les conseqüències de la seva elecció o, el que és el mateix, de ser
responsables i autònoms.
Perquè entenguem la dinàmica, Castellví dóna
un exemple. En comptes de dir al teu fill “Vés a dormir de seguida”,
planteja-li “Què t’estimes més: anar a dormir ara i tenir una estoneta per
llegir o bé anar-hi més tard però aleshores haver d’apagar el llum a
continuació?” “Tens més possibilitats que et facin cas d’aquesta manera que de
manera imperativa, simplement perquè a ningú li agrada que li donin ordres”,
comenta l’autora d’ Educar sense cridar.
Donar ordres
Però què passa si l’elecció no és possible, si
és inevitable donar una ordre? Llavors hi ha diversos mètodes perquè els
infants les obeeixin i perquè les possibilitats de perdre la paciència i acabis
cridant es redueixin. Un dels que planteja Castellví és que les ordres es
formulin en positiu, que se substitueixin els “No cridis” o “No facis soroll”
per un “Parla més baixet” o un “Silenci” i que, així, els nens no tinguin opció
a dubte sobre el que han de fer. Una altra possibilitat és donar-les de manera
que els infants puguin assimilar-les i no perdin informació en el camí. També
és recomanable, segons explica, posar-se a l’altura del nen i mirar-li quan se
li parla. D’aquesta manera no només ens assegurem que ens escolta, sinó també
que entén que el que li estem dient és important i, per tant, ha de fer-nos
cas. I, sobretot, mai mostrar-se insegur i perdre la calma.
Un llistat de consells que Toni Rubio, pare
d’una nena de 10 anys i un nen de 7, amplia amb un altre: convertir l’ordre en
un toc d’atenció. Dóna un exemple. Si es fa tard per anar a escola i, per tant,
a la feina, pots fer dues coses: deixar anar un “Que no arribem! Afanyeu-vos!”
o transformar aquesta ordre en un “L’avió s’enlaira d’aquí cinc minuts! Els
passatgers que no estiguin a punt perdran el vol!” que cridi l’atenció dels
nens, que permeti reconduir la situació i aconseguir l’objectiu d’arribar a
temps. “Amb la primera opció, crides, i tant els teus fills com tu us sentiu
malament. Amb la segona, aconsegueixes calmar el teu estrès i que els nens
parin atenció. Estàs parlant més fort, però ells no ho interpreten com un crit,
sinó com un element que forma part de la representació”.
El desafiament del rinoceront
taronja. Trobar nous recursos
Deixar de cridar als nens és possible. Ho
demostra la creadora del desafiament del rinoceront taronja, una mare
nord-americana que, farta de cridar als seus fills perquè l’obeïssin i de
sentir-se malament per això, es va decidir a posar fi a aquesta situació i es
va marcar un repte: passar un any sense alçar la veu a les seves criatures.
Avui ja són més de 520 els dies que MamaRinoceront no crida i milers les
persones que han decidit seguir el seu exemple a tot el món. En el seu bloc
parla, entre altres coses, de com és d’important reconèixer que alguna cosa
falla en la teva manera de relacionar-te amb els teus fills abans d’iniciar el
repte. També de la necessitat de comptar amb una xarxa d’amics i familiars amb
els quals compartir els teus dubtes i experiències i als quals rendir comptes
dels teus avenços. Recomana, a més, fixar-se objectius a curt termini, detectar
les situacions que et fan cridar per prevenir-les i deixar d’alçar la veu de
manera gradual. Primer, permetent-te cridar on els teus fills no et vegin ni et
puguin escoltar. Després, substituir els crits per sorolls o xiulades. I,
finalment, simplement, comptar fins a 10.
PROGRAMACIÓ ABRIL 2016
Hola! Aquí teniu la programació del mes de ABRIL 2016.
Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:
dimecres, 23 de març del 2016
De quatre grapes
Us penjo un article molt interessant que hem trobat sobre el
procés d'aprenentatge de caminar/gatejar... Esperem que en pugueu treure algun
profit.
L’article està extret del suplement de CRIATURES del diari
ARA.CAT:
Habitualment, abans de fer el pas de
posar-se drets, els nens gategen. Però no tots ho fan.
Entre el bebè ajagut o assegut que no es mou
(dels braços, de la falda, del bressol, del canviador) i el nen que es desplaça
dret, hi ha una apassionant etapa de transició, d’adaptació: el gateig. Per a
la desesperació dels pares impacients, àvids de veure i exhibir que el seu fill
ja camina sol, la cria d’ Homo sapiens sapiens explora tots els
racons possibles de quatre grapes, i sí: de seguida s’agafa als mobles per
alçar-se, però encara trigarà a fer el pas (mai més ben dit); mentrestant, el
petit serà un bell quadrúpede. A la xarxa dels pares i les mares, tot un submón
digital, fa temps que s’ha viralitzat, que se’n diu, el decàleg del psicòleg
Carlos Gardeta, segons el qual el gateig estimula el desenvolupament psicomotor
i cognitiu: accelera, diguem-ne, el domini de l’infant sobre el seu cos, i
n’activa les possibilitats de moure’s amb més cura, de processar informació i
de relacionar-se amb l’entorn, tant a curt com a llarg termini, o sigui, en el
futur. L’expert assegura que el dèficit d’atenció, el fracàs escolar,
l’estrabisme, etc., tenen menys incidència entre els nens que han gatejat.
Aquesta popular apologia del gateig, escrita
pel mateix Gardeta, director dels Institutos Fay, exposa vuit raons a favor
d’una pràctica poc valorada tradicionalment: sempre segons ell, gatejar
“connecta els hemisferis cerebrals i crea rutes d’informació”; “desenvolupa el
patró creuat” dels malucs i de les espatlles que permetrà al nen caminar bé, i
tonifica els músculs amb els quals aviat s’aguantarà dret; estimula els
sistemes vestibular i propioceptiu, que informen d’on és cada membre; “permet
l’enfocament dels ulls”, fonamental perquè, segons l’autor, “el 98% dels nens amb
estrabisme no van gatejar prou de petits”; treballa la “tactilitat” dels
palmells, la qual cosa afavorirà la “manualitat fina” que requereix
l’escriptura, i també els connecta al cervell i fa que el bebè experimenti amb
la gravetat; ajuda el petit a “mesurar el món que l’envolta” i a adaptar-s’hi,
a “establir la futura lateralització del cervell” (la dominància d’un hemisferi
o de l’altre segons la tasca requerida) i, finalment, a “poder escriure en el
futur”, ja que desenvolupa la “coordinació cerebral ull-mà”.
Ritme propi
Bé. Convé que els nens gategin. Se’ls ha de
deixar gatejar. D’acord: poca gent ho posa en dubte a aquestes altures. Però,
passant a la pantalla següent, ¿realment n’hi ha que no ho facin? Què passa,
llavors? Des de la Societat Catalana de Pediatria, respon la doctora Amalia
Arce, de l’Hospital de Nens de Barcelona: “Hi ha nens que no gategen i no passa
res. El que és important és la intenció de desplaçar-se i no tant com ho facin.
Molts nens no gategen, però repten, culegen, es mouen d’alguna manera per
arribar als seus objectius, o bé es posen drets i comencen a caminar”.
Arce recomana dues accions clau als pares de
criatures que gategin: donar-los llibertat de moviment i tenir paciència mentre
no comencin a caminar: “El que és important és deixar-loslliures, és a dir, que
tinguin espai per moure’s i oportunitat per fer-ho. Un nen que mai no es deixa
a terra és impossible que gategi”. Al seu entorn, diu, ja trobarà tot el que
necessita per anar evolucionant: “Els nens han de desenvolupar-se en ambients normals,
on cal deixar-los moure’s lliurement. Si no hi ha cap factor de risc o cap
problema que faci necessària l’estimulació precoç, el dia a dia i la interacció
amb els adults i altres nens constitueixen l’estímul necessari i suficient per
al desenvolupament psicomotor del nen. No cal fer res més. Tot vindrà sol, més
tard o més d’hora”.
Arce és escèptica davant l’eventual relació
causa-efecte entre el gateig (o la falta de gateig) i el domini corporal i
mental futur (o la falta d’aquest domini): “Per gatejar, els nens han de
coordinar cames, braços i percepció visual. Hi ha estudis que veuen que nens
que han tingut algun problema o tenen alguna malaltia tenen dificultats per
coordinar les percepcions visuals amb el sistema nerviós motor. Però en relació
als nens sans no hi ha res seriós publicat”.
Caminaran quan toqui
Queda clar. I, també, que gatejar no
endarrereix el moment de començar a caminar, que arribarà, també, quan hagi
d’arribar: no cal que els pares forcin els fills: “La majoria de nens es posen
drets per iniciativa pròpia. De fet, a molts pares els preocupa quan ho fan
precoçment. Si un nen es posa dret, és perquè ho pot fer... i les seves cames
estan perfectament preparades”.
Pares (i avis i oncles) preocupats pels “ja
hauria de” i les taules quadriculades: pel que fa al gateig, si més no,
relaxeu-vos: fixeu-vos en la taula Haizea-Llevant, que podreu trobar a can
Google. “És la que utilitzem de referència els pediatres per avaluar el
desenvolupament psicomotor i els diferents ítems”, explica la pediatra, i
remarca: “El gateig no hi és!”
Sònia Maza i Javier Hernández, de Gelida (Alt
Penedès), van tenir l’Èric fa gairebé deu mesos. Per una maleïda
gastroenteritis, ha fet, fa pocs dies, un parèntesi en la seva dèria
gatejadora, però no ben bé: “Aquesta matinada quasi se’ns escapa del llit”,
revela ella. No para: “Gateja tant com vol! Sempre que està despert i li ve de
gust, el deixem a la catifa del menjador perquè es mogui lliurement mentre
juga. Això sí: vigilant! Ha perfeccionat la tècnica i es desplaça ràpid!” ¿Des
de quan? “Va començar poc abans dels vuit mesos arrossegant la panxeta i
ajudant-se amb els braços, tipus Rambo... Va ser començar l’escola bressol
després de festes i, al cap de pocs dies, ja ho tenia controlat. Recordo deixar-lo
al menjador jugant amb les seves coses tot tranquil mentre li preparava el
berenar a la cuina i, en sortir-ne, trobar-me’l a la porta”. La cosa no va
sempre així: “Coneixem algun cas en què, directament, la criatura s’ha saltat
l’etapa del gateig”.
Al principi, una empenteta: “Fèiem allò típic
de posar-li una de les seves joguines preferides al davant perquè l’anés a
buscar”. Ara bé, tot un dispositiu: “Allunyar del seu abast tot el que és
susceptible de trencar-se, fer barreres amb coixins per evitar racons
perillosos, posar-hi protectors”. De moment, per sort, cap ensurt gros. No
poder badar els angoixa una mica: “Sobretot quan vols deixar-lo un momentet
sol”. Tancat o lligat, quasi no hi està mai: “Quan has de fer coses com anar al
lavabo és inevitable!” L’incorporeu? “Alguna vegada, però el deixem força al
seu aire. Sovint és ell qui s’agafa als peus de les cadires o a les nostres
cames per intentar posar-se dret”. Ni té ni farà servir caminador: “He llegit
que no són gaire recomanables i que fins i tot poden retardar el fet que camini
sol”. Com tots els pares del món, voldrien que fos aviat. Tu, a la teva i al
teu ritme, Èric.
dissabte, 27 de febrer del 2016
PROGRAMACIÇO MARÇ 2016
Hola! Aquí teniu la programació del mes de MARÇ 2016.
Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:
dilluns, 18 de gener del 2016
Carnestoltes ha arribat...
Aquest proper divendres 5 i dissabte 6
de febrer podeu venir disfressats al
curset de natació per a nadons!
No ens hem tornat boges,
no... La idea és que celebrem tots junts el carnestoltes!!
Tal i com s'explica en el cartell informatiu
es realitzarà un concurs de
disfresses. Us farem una foto, i es penjarà a
l'entrada del club per a que tots els socis puguin votar el més divertit i
original.
ANIMEU-VOS!!
Però, què
entenem per disfressats? Tenint
en compte que estem dins l’aigua,... no vingueu vestits!! Podeu portar algun
tipus de complement al cap, barret, peluca, nas de pallasso, maquillatge
senzill a la cara, algun complement,... tot el que se us acudeixi! Farem una
sessió lúdica, amb jocs i fotos!!
Esperem que us engresqueu tots!!!
Fins divendres i fins dissabte!
Signa: El Rei Carnestoltes
Gemma i Anna
Monitores de natació per a nadons
PROGRAMACIÓ FEBRER 2016
Hola! Aquí teniu la programació del mes de FEBRER 2016.
Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)